La primera fundació de l’ermita de Sant Miquel es va fer al s. XII i va anar a càrrec de l’Orde del Temple. A finals de segle XIII, però, els Entença van destruir completament la vila de Vinebre i també l’ermita. Després de ser reconstruïda, el 1312. Amb l’abolició de l’Orde del Temple, l’ermita va passar a mans dels monjos cartoixans d’Escaladei, que van venir al municipi per produir vi blanc i vi de missa. Tres segles després, el 1680, van portar a terme una nova reconstrucció de l’ermita fent un edifici de planta rectangular d’una sola nau, amb absis poligonal.
A mitjan segle XIX, el 1853, amb les desamortitzacions de Mendizábal, el Bisbat de Tortosa va quedar com a propietari de la planta baixa, mentre que la part alta i els terrenys van passar a mans del poble. Ara bé, com tants altres edificis religiosos, durant la guerra civil espanyola, l’ermita va ser cremada, i el 1961 es va restaurar amb el suport de la població.
Un dels elements més destacats n’és el porxo d’embigat de fusta que permet l’entrada al temple. Sobre la porta, a la coberta, sobresurt el campanar ceràmic de cadireta. A l’interior de la nau, la imatge de Sant Miquel és dins dels dos arcs apuntats, introduïts un dins l’altre, que determinen la zona de l’absis.
L’ermita és dedicada a l’aparició de l’arcàngel sant Miquel, festivitat que se celebra el 8 de maig. En l’actualitat, el segon dissabte del mes de maig s’hi fa un aplec popular.