Vinebre és un municipi amb una vasta riquesa arqueològica, com demostra el fet que s’hi poden comptabilitzar fins a 17 jaciments. De tots ells, en destaca de manera especial el poblat iberomà de Sant Miquel.
Està situat en un petit turó, a l’alçada del camí de l’ermita de Sant Miquel i, tot i que va ser descobert el 1973, els treballs arqueològics no es van iniciar fins al 1976, gràcies a un equip dirigit per la Doctora Margarida Genera Monells. Els treballs que s’hi han portat a terme han permès documentar un recinte que tanca tot un complex d’estructures adaptades a la morfologia del terreny i que semblen correspondre a una mateixa construcció.
S’ha comprovat l’existència de dos sistemes defensius clarament diferenciats, que permeten observar diverses etapes de planificació constructiva fetes en un termini de temps molt curt. El primer sistema defensiu es pot situar en un àmbit cultural ibèric i el segon respondria a un context romà.
Entre els factors que van determinar la selecció d’aquest indret com a establiment humà hi destaquen:
• Els aspectes estratègics dins de la xarxa fluvial de l’Ebre, amb un gran domini panoràmic i un control privilegiat de la zona. Hi ha un gran nombre de jaciments ibèrics i d’època romana dins del seu àmbit visual, entre ells, la partida de la Fontjoana, on fou descoberta una estela funerària romana d’una importància excepcional.
• L’existència de recursos naturals i aigua abundant a l’abast, aportada pel mateix riu i fonts dels voltants.
• La proximitat dels camins que condueixen a l’àrea minera del Molar i de Bellmunt del Priorat, a través de la Torre de l’Espanyol.
Al seu interior, s’hi ha documentat un ampli repertori de terrisses, àmfores, morters i vaixella. D’entre tots aquests elements, en destaca la descoberta d’una arracada navicular d’or i tres campanetes de bronze.
ARRACADA:
Es va descobrir l’any 2002, fa 3,2 cm de llarg i pesa 4 g i és d’època preromana. Presenta un cos laminat d’estructura buida fusiforme, de secció ovalada i corba, amb els extrems rematats per una petita làmina cònica. El sistema de tanca està format per un fil de secció circular que s’encavalca al damunt d’un altre. El que més en destaca, però, és que tota la superfície del cos es troba coberta per una filigrana de cordons soldats linealment i paral·lels entre ells, tot adaptant-se a la seva curvatura.
Les arracades naviculars com la de Vinebre són un exponent d’una arrelada tradició pròpia de les costes mediterrànies, originada en l’entorn fenici cap al s. VII a C.
Tot el conjunt presenta un bon estat de conservació i representa una troballa singular a Catalunya. Precisament aquest estat de conservació i l’aparença de no haver estat mai utilitzada suggereix la possibilitat de tractar-se d’una ofrena votiva feta en algun tipus de cerimonial.
CAMPANETES DE BRONZE
Entre els anys 2005 i 2007 es van descobrir 3 campanetes de bronze. Dues són de forma cònica i una tercera té una forma semiesfèrica allargada.
La campaneta 1
Presenta una anella superior per a poder mantenir-la suspesa i una petita obertura a la part central de la campana per tal de posar-hi un petit batall per a fer-la sonar.
Dimensions:
Alçada: 15,96 mm per a la campana i 25 mm amb l’anella
Diàmetre: 23,32 mm
Gruix mitjà de la paret: 1,6 mm
La campaneta 2
Presenta una anella superior trencada.
Dimensions:
Alçada: 15,96 mm per a la campana i 20,17 mm amb l’anella
Diàmetre: 23 mm
Gruix mitjà de la paret: 1,6 mm
La campaneta 3
Presenta dues protuberàncies separades 9 mm l’una de l’altra.
Alçada: 39,51 mm
Diàmetre: 32,9 mm
Gruix mitjà de la paret: 1,97 mm
Sembla que les de forma cònica, més petites que la semiesfèrica, no eren per fer-les sonar, però sí que tenien valor simbòlic, com a ornament, element protector o talismà. De fet, la utilització de les campanes en el món antic està documentada com la relació del misticisme i les vinculacions amb els esperits o éssers superiors.
L’ESTELA DE VINEBRE
És una estela funerària de gres de color grisenc, amb elements iconogràfics de tipus astral: fa 250 cm d’alçària màxima, 68 cm d’amplada i entre 28 i 30 cm de gruix. Dintre d’una orla de 9,5 cm que ressegueix el perímetre, podem distingir-hi 4 parts:
- La superior, acabada en semicercle i decorada amb la rosàcia de sis pètals i la mitja lluna fetes amb la tècnica de baix relleu.
- Comprèn la tabula ansata amb tres ratlles on es llegeixen dos noms personals: el d’un pare, C(aius) AEBVTIVS TARDVS, i el del seu fill, C(aius) AEBVTIVS VERECVNDVS, soldat de la legió VI.
- Dintre d’un camp de 74 per 22 cm, hi ha una inscripció de 23 ratlles. El deteriorament de les lletres fa difícil la lectura del text; no obstant això, podem constatar-ne el caràcter poètic i la mètrica. La inscripció recorda la mort sobtada del fill, a l’edat de 18 anys, i conté una lamentació pel fet que mai més no tornarà a la seva pàtria d’origen. A l’última línia hi apareix el nom de VALERIA LAURA, la mare i esposa que fa erigir el monument. Dintre la Península només li són comparables alguns conjunts d’inscripcions de Tarragona i Cartagena.
- És un quadre no inscrit, possiblement reservat per a un altre text que no es va arribar a gravar.
Aquesta estela va aparèixer associada amb un carreu de jaspi de la pedrera de Tortosa. Probablement provinents d’una necròpolis dels segles I-II dC, que havien estat aprofitats per a la construcció d’una premsa del segle V dC, en el punt de la descoberta. Avui es troba al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.